La mostra revaloritza l'obra de l'artista pioner de l'Art Nouveau Alphonse Mucha (n. 1860, Ivančice, Moràvia, Imperi austríac; m. 1939, Praga, Txecoslovàquia) i n'explora l'impacte en l'art gràfic des de la dècada de 1960. Aquesta exposició ofereix l'oportunitat d'examinar el desenvolupament de l'estil de Mucha i explorar com el seu art va ser redescobert per generacions posteriors d'artistes. Molta va ser una influència clau en l'art psicodèlic dels anys seixanta i setanta, així com en una àmplia gamma de la cultura visual des de finals del segle XX fins als nostres dies, exemplificada als còmics nord-americans, el Manga japonès i els murals de carrer.

L'exposició explora les revolucionàries contribucions de Mucha al disseny gràfic i la perdurable influència del seu estil distintiu, traçant-ne el desenvolupament artístic des de la seva formació primerenca fins a l'ascens com a figura destacada del moviment Art Nouveau.  Destaca els seus intricats traços, formes fluides i dissenys molt estilitzats que van transformar el cartellisme, la il·lustració comercial i l'estètica visual a tot el món.  L'exposició també explora com, a partir de la dècada de 1960, l'estil distintiu de Mucha va reviure en el vibrant cartellisme dels moviments contraculturals, convertint-se en un segell distintiu del rock and roll psicodèlic, els còmics, el manga japonès i altres formes d'expressió de comunitats sovint ignorades pel corrent històric de l'art.

La mostra que es presenta al Phillips Collection de Washington DC és la primera d'una gira de cinc seus per Amèrica del Nord en els pròxims dos anys. Posteriorment, viatjarà al Museu d'Art de Nou Mèxic, a Santa Fe, on es podrà veure del 21 de juny al 21 de setembre de 2025. Aviat s'anunciaran altres seus.

La mostra reuneix exemples notables de ceràmica francesa que van suposar una innovació enorme en el camp de la ceràmica artística, d'aquest període.

Dins del fenomen cultural més ampli que es va conèixer com a ?japonisme', alguns artistes com Félix Bracquemond, Ernest Chaplet, Théodore Deck, François Laurin i Albert-Louis Dammouse van incorporar temes, decoracions i formes inspirades en l'art japonès en les seves peces de ceràmica.

El Palazzo Bonaparte presenta "Munch, el cricrit interior", una gran exposició retrospectiva, amb 100 obres del Museu Munch d'Oslo, dedicada a Edvard Munch.

La mostra reuneix un centenar d'objectes característics del Modernisme en les seves variants d'Espanya, Art Nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya i Sezession austríaca. També es dedica dos espais monogràfics als dissenyadors Josef Hoffman i Peter Behrens.

És la primera mostra que el Museu d'Orsay dedica a l'espectacular desenvolupament del cartell il·lustrat en color a finals del segle XIX.

La exposició, que inclou una sèrie única d'obres dels mestres del cartellisme, mostra com aquest mitjà es va elevar fins "al rang de la pintura mural", tal com ho va expressar el crític d'art de Nancy Roger Marx. Aquesta immersió en l'era daurada del cartell il·lustrat també analitza l'auge del consum i la cultura de masses, en què l'art del cartellisme va tenir un paper alhora com a vector i com a símptoma. Dibuixos, objectes d'art, fotografies i pintures evoquen l'efervescent món del carrer com a escenari durant la Belle Époque, la imatge de la qual fou en part conformada per aquests cartells.

La mostra, que es podrà visitar del 18 de març al 6 de juliol de 2025, està organitzada en col·laboració amb la Biblioteca Nacional de França. L'han comissariat conjuntament Élise Dubreuil, curadora en cap d'Arts Decoratives del Museu d'Orsay; Sandrine Maillet, responsable de la col·lecció de cartells de la Biblioteca Nacional de França; Anne-Marie Sauvage, curadora general de biblioteques, i Clémence Raynaud, curadora en cap d'Arquitectura del Museu d'Orsay.

"Temps de canvi" entrellaça elements biogràfics i artístics, centrant-se en les ruptures i transformacions de les «obres tardanes» d'Egon Schiele del 1914 al 1918, un període que fins ara ha rebut comparativament poca atenció. Durant aquest període, Schiele va abandonar gradualment els radicals experiments formals del 1910 al 1914 i va desenvolupar un estil més realista caracteritzat per una empatia més profunda. El seu traç es va fer més tranquil, fluid i orgànic, i les figures que representava van adquirir més plenitud física. L'exposició també ofereix noves perspectives sobre aquest període crucial en incorporar materials d'arxiu contemporanis, com ara el diari inèdit d'Edith Schiele.

La mostra, considerada la més extensa de l'obra d'Archibald Knox del món, presenta més de dues-centes obres de l'artista de l'illa de Man procedents de col·leccions de totes les illes britàniques que inclouen peces de plata, de peltre i joies, a més de pintures, esbossos, manuscrits, ceràmiques, teixits i mobles que rarament s'han pogut veure abans.

L'exposició ofereix al visitant una experiència única per aprofundir en la creació artística del principal exponent de l'estil de disseny del "renaixement cèltic britànic" de finals del segle XIX i principis del XX, alhora que explora la seva terra natal, l'illa de Man, a la qual l'obra de Knox estava estretament lligada.

La inauguració de l'exposició es complementarà amb un seminari al Museu Manx els dies 5 i 6 d'abril de 2025. Les conferències de Stephen Martin i d'Anthony Bernbaum, dos dels majors experts en la vida i l'obra d'Archibald Knox, es centraran en l'estil Cymric de l'artista i en la influència mítica i simbòlica de la cultura i la història de l'illa de Man en la seva obra.