Joan Roca Pinet (1885- 1973)
Neix a Girona el 19 d'agost de 1885, Joan Roca Pinet, fill d'Enric Roca Nogués i Dolors Pinet Escarpenter. Obté el títol d'arquitecte a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona el 31 de gener de 1910. Les seves primeres obres, projectades sota la influència de Domènech i Montaner, s'inscriuen dins del modernisme: la reforma de la Casa Norat a la Rambla de Girona (1912-1913) i la Casa Dalmau al Portal Nou, també de Girona (1917). Aviat, però, el seu estil evoluciona cap al noucentisme de Rafael Masó, amb obres com la Casa Masllorens a Olot (1927) i la Casa Barceló a Girona (1929). En els anys 30 és el moment de la Casa Puig a les Escales de la Llebre (1934) i de les Tres cases barates que projecta amb Josep Esteve Corredor i Josep Claret (1936-1937).
En la trajectòria professional de Roca Pinet cal remarcar la seva vessant com a arquitecte d'equipaments, ja siguin escolars o industrials, que desenvolupa fins a la Guerra Civil. Cal destacar de les escoles les de Les Planes d'Hostoles (1911-1912) i de Ripoll (s/d) i pel que fa les fàbriques, mereixen un lloc destacat les centrals elèctriques del Ter a Bescanó (1908 i 1916) i la Fàbrica Subiràs - Can Joanetes a Olot (1927-1929), entre d'altres.
Joan Roca Pinet és l'arquitecte que dóna forma al somni olotí de Manel Malagrida, ric indià que havia fet fortuna a l'Argentina, i que planteja un model d'eixample ciutat- jardí amb zones verdes i xalets aïllats. Seguint el ideals del promotor, entre el passeig Barcelona i el riu Fluvià es dibuixen dos grans cercles radiocèntrics que simbolitzen Espanya i Amèrica, amb un nexe d'unió dels dos cercles: el Pont de Colom. Del projecte, iniciat el 1916 per Joan Roca Pinet, se'n construirà la primera fase dedicada a l'hemisferi espanyol; mentre que la segona, no s'arribarà a construir.
Com en tants d'altres casos, aquesta brillant carrera es veurà de sobte estroncada acabada la Guerra Civil. El 7 d'abril de 1942 l'arquitecte demana la baixa al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i marxa a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), s'inscriu al Col·legi d'Arquitectes d'Andalusia i comença a treballar en diverses obres.
L'exili de Roca Pinet s'acaba el 1946, quan és acceptat per tornar a exercir a Girona. En els anys 50 i 60, ja a les nostres comarques, projecta moltes cases de les anomenades a l'època "de tipo modesto". Joan Roca Pinet va morir a Girona el 16 de gener de 1973 a l'edat de 87 anys.
(Biografia extreta de AAVV. Joan Roca Pinet. Fons d´Arxiu. Girona, AHCOAC-Dem. Girona. 2004)