La "Metròpoli rellotgera", com se sol anomenar la vila de La Chaux-de-Fonds, ha estat inscrita el 27 de juny de 2009, juntament amb la veïna Locle, a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO per l'enorme valor del seu urbanisme i de la seva arquitectura industrial. No va ser pas casualitat que fos precisament en aquest municipi consagrat a la producció de rellotges on va sorgir l'únic moviment Art Nouveau de Suïssa, l'anomenat Style Sapin. El terreny de la Metròpoli rellotgera era fèrtil per a les idees progressistes, els nous corrents de pensament, l'obertura de l'art vers nous horitzons. La riquesa de la indústria i el progressisme dels seus patrons, l'alt nivell de formació de la classe obrera i l'obertura al món deguda als constants intercanvis comercials, són també factors propicis per a l'eclosió d'un corrent modernista.
L'any 1794, La Chaux-de-Fonds quedà totalment arrasada per un incendi. Sobre les ruïnes, es va elaborar un primer pla d'urbanisme que va posar les bases de la vila industrial que prosperaria en el segle XIX. En aquest llogaret tot sembla pensat per assegurar l'eficiència de la producció rellotgera. La qualitat de la il·luminació, la racionalitat dels desplaçaments, el pragmatisme de la planificació urbana, les tipologies dels habitatges obrers i dels llocs de producció hi van contribuir. Per exemple, l'École d'Art fou fundada el 1870 pels patrons gravadors preocupats per la formació dels seus obrers. És així que sota l'impuls de Charles L'Eplattenier -director de l'Escola-, l'Style Sapin alçarà el vol. Els estudiants de l'École d'Art, entre els quals hi ha el futur Le Corbusier, en seran els actors principals. Treballaran igual de bé els plans i els ornaments per a la vil·la d'un patró gravador (Vil·la Fallet), com l'estètica de les capses per als rellotges (un treball recompensat col·lectivament a l'Exposició Internacional de Milà de 1906)... però tot, a La Chaux-de-Fonds, és rellotgeria.