Arquitecte eclèctic anterior al corrent modernista, tanmateix l´hem de destacar per l´aplicació en algunes obres del llenguatge neoàrab, com a la plaça de toros Las Arenas (1902; Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385, en tancar aquesta edición en reforma), o del neogoticisme, com a la façana de la catedral de Barcelona, junt amb Josep Oriol Mestres (1887-1913). Va obtenir el títol d´arquitecte a l´Escola d´Arquitectura de Madrid el 1869 i va ser deixeble del també arquitecte E. Rogent. Posteriorment, va ser un dels primers professors de l´Escola d´Arquitectura de Barcelona fins al primer quart del segle XX.

Cal esmentar altres obres seves, com la decoració del cafè Maison Dorée (1903; plaça de Catalunya; desaparegut), que va guanyar el premi que l´Ajuntament de Barcelona atorgava cada any als millors establiments.

Al llarg de la seva carrera professional va treballar en moltes reformes i restauracions.