Ciutats
L'origen de la ciutat d'Oradea l'hem de situar a principi del segle XII, tot i que no va ser fins al segle XV quan la ciutat va experimentar un floriment cultural amb l'arribada de les influències humanistes i renaixentistes. Fou en aquesta època que els humanistes italians van posar a Oradea el sobrenom de Civitas Felix, la ciutat feliç. En aquell mateix segle, l'astrònom vienès Georg Peuerbach va establir-hi un famós observatori astronòmic, però la veritable bellesa de la ciutat la trobem en els edificis Secession, veritables palaus construïts a les primeries del segle XX.
L'originalitat de la seva expressió arquitectònica es completa amb unes ornamentacions d'estuc i de ferro excepcionals. Aquest fenomen artístic va prendre forma a principi del segle XX a causa d'un fort desenvolupament econòmic de la ciutat acompanyat per una viva dinàmica cultural, que van convertir Oradea en un nucli important de l'art i la literatura transsilvans durant la primera meitat del segle XX.
Una de les expressions més eloqüents d'aquest creixement econòmic la podem veure sens dubte en l'arquitectura de la ciutat, on el perfil urbà fou remodelat per un seguit d'edificis que palesen la marca específica de l'art fin-de-siècle, amb uns arabescos que encara avui confereixen a la ciutat una atmosfera especial, d'una elegància i una exuberància que li han valgut el nom de "Petit París". Majoritàriament entre els segles XIX i XX, la visió artística excepcional de nombrosos arquitectes europeus reconeguts va contribuir a donar forma al paisatge de la ciutat.
Les figures clau de l'arquitectura de la ciutat són Kálmán Rimanóczy fill (creador de l'esplèndid edifici que actualment acull l'Ajuntament, així com de molts altres palaus -Moskovits I, Apollo, Palau Venecià, edifici del Col·legi d'Advocats, Palau del Bisbat Grecocatòlic), els germans László i József Vágó (que van dissenyar la que fou la residència més moderna d'Oradea a l'època, Darvas, així com també La Roche, Moskovits II i el complex que va ser utilitzat per l'escola de gendarmeria), Valér Mende (Residència Róth, Casa Ertler), Marcell Komor i Dezsö Jakab (seguidors d'Ödön Lechner, van dissenyar l'edifici modernista més impressionant i espectacular d'Oradea i de tot Transsilvània, el Palau Vulturul Negru -"Àguila Negra"-, a més de les cases Adorján I i II, el Palau Stern i la Casa Schwartz), Franz Löbl (Palau Ullmann), Ferenc Sztarill (Casa Poynar, Hotel Astoria), Zoltán Bálint i Lajos Jámbor (Palau Fuchsl), György Tarr (Palau Darvassy), entre altres.
Les noves idees que arribaven de París, Viena, Bucarest o Budapest van trobar a Oradea un espai adequat en l'època i van anar conformant el gust per la cultura europea dels habitants locals. Actualment Oradea és un centre cultural i espiritual consolidat, amb una tradició llarga i prestigiosa, una ciutat cosmopolita, multiètnica i multiconfessional. La bellesa d'aquestes imatges atraurà sens dubte l'atenció de les persones interessades en l'arquitectura i les pràctiques culturals internacionals, totes elles connectades a un patrimoni comú extremadament valuós.
