Kecskemét, capital de la regió hongaresa de Bács-Kiskun, amb uns 110.000 habitants, està situada a uns 80 quilòmetres de Budapest, entre els rius Danubi i Tisza, important punt d'encreuament de camins. La seva economia, tradicionalment basada en l'agricultura, especialment la vinya i els fruiters, va viure un moment important quan als voltants de 1880 les vinyes resistiren l'atac de la fil·loxera gràcies al sòl sorrenc, ben al contrari que a la resta del país on, com a bona part del continent, van ser devastades.

Al voltant de la plaça major de la ciutat, Kossuth tér, trobem algunes de les mostres més destacades del Modernisme hongarès. L'Ajuntament fou construït entre 1893 i 1897, amb motiu de la commemoració del mil·lenari de la fundació de l'Estat hongarès (1896), segons el projecte d'Ödön Lechner i Gyula Pártos. A la façana es barregen els elements típics de l'arquitectura tradicional hongaresa amb elements de majòlica de Zsolnay. Són característics el perfil retallat de la façana i el mirador central amb el carilló. A l'interior destaca el saló de sessions, amb decoració pictòrica de temàtica nacionalista, obra de Bertalan Székely.

El Cifra Palota ("Palau de fantasia"), al carrer Rákóczi út, 1, és una magnífica mostra de l'arquitectura hongaresa, decorat amb coloristes elements ceràmics Zsolnay que, disposats sobre l'estucat monocrom, semblen reproduir l'estètica de l'artesania popular hongaresa. Construït segons el projecte de Géza Márkus (1902), originàriament va combinar les funcions de botiga, casino i habitatge; actualment és la seu de la Galeria d'Art de Kecskemét i se'n poden visitar alguns interiors, com per exemple la Sala dels Paons.

El tercer element destacat del Modernisme de la ciutat és el Új-kollégium (el Col·legi Nou), a la plaça Szabadság tér, 7, obra de Valér Mende i Lajos Dombi, construït entre 1911 i 1913 i integrat en el recinte de l'Escola Calvinista. L'edifici adopta formes inspirades en l'arquitectura tradicional de Transsilvània, regió que malgrat que actualment pertany a Romania, formava part de l'Imperi austrohongarès.

Tornant a la Kossuth tér es troba l'antiga Casa dels Artesans, actualment Centre Juvenil; el projecte, que es va inaugurar el 1907, és el resultat d'un concurs convocat el 1904 per l'Associació d'Artesans que van guanyar Marcell Komor i Dezsö Jakab. En el mateix edifici, a l'interior de l'actual cinema Otthon Mozi, recentment s'ha pogut recuperar bona part de la decoració original a base d'estucs i mosaics de vidre.