La difusió del Modernisme a Melilla és obra d'un arquitecte d'origen català, Enric Nieto i Nieto, que s'hi va establir l'any 1909, poc després d'haver acabat els estudis a l'Escola de Barcelona, i que hi va residir fins a la seva mort. Nieto va ser el primer arquitecte a arrelar-se a la ciutat en plena competència amb els enginyers militars que havien tingut cura, fins aleshores, tant dels temes urbanístics com dels estrictament arquitectònics.

L'enginyer militar Eusebio Redondo Ballester havia estat autor, en els primers anys de segle, de diverses planificacions urbanístiques modèliques, des dels eixamples per a residències burgeses i amb objectius comercials de Reina Victòria o d'Alfons XIII (1906), fins a un projecte de mercat per als residents d'origen àrab o diversos barris per a obrers (1905-1907), més allunyats del centre urbà. El mateix enginyer va realitzar també un nombre considerable d'edificis públics i civils, en alguns casos amb influències Art Nouveau. Altres enginyers militars van treballar com a arquitectes i van realitzar tota una sèrie d'obres que mostren clarament també les influències d'aquest estil i que han estat recuperades per estudis recents. És el cas, per exemple, d'Emilio Alzugaray Goicoechea, autor d'una casa d'habitatges al carrer Cardenal Cisneros, 10 (1916), o de l'enginyer de mines Luis García-Alix Fernández, que va projectar un interessant garatge d'estil Secession, el 1926.

La imatge modernista de la ciutat, però, es deu a la producció d'Enric Nieto, l'únic que durant molts anys va treballar amb el títol d'arquitecte i que va tenir, a més, una producció extensíssima. A partir de 1910, poc després de la seva arribada, va executar tota una sèrie de projectes en els quals el Modernisme hi és molt present, tant en la concepció de la façana com en la utilització de l'ornamentació. Podríem citar, per exemple, l'edifici per al diari El telegrama del Rif  (1912) -el més modernista de tots els seus projectes-, la Cambra de Comerç (1913), la Casa Tortosa (1914) o l'edifici La Reconquista (1915). Com era comú en aquests arquitectes de ciutats modernes, adapta també d'altres estils, com el neoàrab i tot tipus d'eclecticisme. Entrats els anys 20, Nieto es sentirà atret per la modernitat, primer la Secession i després l'Art Déco, i farà una interessant sèrie d'habitatges de sentit plenament modern.