La població de Novelda, a la província d'Alacant, és un dels pocs casos a la Península Ibèrica que genera una interessant producció modernista sense ser una ciutat industrial. Ha tingut una economia fonamentada en l'agricultura -la producció de vins, sobretot-, si exceptuem les canteres, que produeixen marbres de qualitat.

A Novelda hi trobem un conjunt sorprenent: el santuari de la Magadalena i tres cases que pertanyen a la mateixa família, terratinents d'idees lliberals que s'havien enriquit amb el comerç del safrà. El valor del conjunt s'incrementa per l'excel·lent estat de conservació d'alguns dels interiors.

Una dona emprenedora, Antònia Navarro i Mira, és qui va promoure els conjunts que es conserven en millor estat, la casa del carrer Major, 22, ara convertida en Casa-Museu Modernista, el seu propi habitatge, i la del número 6 del mateix carrer. El primer dels dos edificis és un gran casalot d'estil eclèctic, obra de l'arquitecte murcià Pedro Cerdán Martínez (1903-1905), que reprodueix el mateix sentit convencional en la distribució interior. Però la seva importància resideix en el fet que conserva en perfecte estat tots els elements industrials, paviments hidràulics, guixeries, arrambadors, el mobiliari complet i les pintures del menjador. Lamentablement, no es coneix qui va ser l'artífex d'aquesta intervenció. La casa del número 6 del carrer Major (1902), ara convertida en Oficina de Turisme, presenta una façana molt més discreta, però la distribució interior té característiques similars. El decorador va ser un ebenista procedent de Catalunya, anomenat José Izquierdo. Pel que fa a la tercera casa, a la plaça de Sant Vicent, 3 i 4 (1908), que encara és utilitzada com a habitatge, l'avantatge és que es coneix el nom dels industrials i artesans que hi van treballar. Malgrat les dificultats en l'atribució de l'autoria d'aquests interiors, ens permetem suposar que potser el mateix equip d'industrials va treballar en els tres habitatges, ja que presenten característiques comunes.

També trobem els descendents d'Antònia Navarro Mira en la iniciativa d'elevar un santuari a Maria Magdalena en un pujol on s'ubicava el primitiu assentament de Novelda. És un temple insòlit, llunyanament inspirat en la Sagrada Família de Gaudí, que va ser projectat per l'enginyer José Sala Sala i executat pels mestres d'obres locals Ceferí Escolano i Antoni Amorós. La primera pedra va ser col·locada el 29 de gener de 1918 i no va ser inaugurat fins a 1946. La façana és de pedra rústica alternada amb filades de maó que li donen un vistós cromatisme, i la successió de trams amb arcs apuntats coronats amb una creu té clares reminiscències gaudinianes.