Ponce és la segona ciutat més important de Puerto Rico. Durant la segona meitat del XIX la ciutat experimentà un creixement econòmic gràcies a la implantació d'explotacions agrícoles sucreres dirigides, en règim d'esclavisme, per famílies estrangeres. Mostra d'aquest progrés econòmic va ser la celebració de la Feria Exposición de Ponce de 1882 on s'exhibí el desenvolupament agrícola i industrial del país i de la qual dóna testimoni l'antic pavelló que avui acull el Museo del Antiguo Parque de Bombas. Així la ciutat es guanyà el reconeixement de la capitalitat econòmica i cultural del sud del país, i es va posar gairebé a l'alçada de San Juan, fins que a partir de la invasió nord-americana de 1898, amb la implantació d'un sistema polític centralista, i lligat a la pèrdua dels mercats de Cuba i Espanya, anà perdent bona part de la seva importància socioeconòmica.

L'eixample de la ciutat fou dissenyat cap a 1867 per l'enginyer català Fèlix Vidal D'Ors (graduat el 1839 a Madrid), que donà un caràcter arquitectònic especial a la ciutat, que la diferenciava de la resta de nuclis porto-riquenys, exemplificat en l'elecció del sistema de xamfrans per ordenar les interseccions dels carrers.  Durant les dècades de puixança econòmica a la ciutat es van construir residències que generalment seguien els esquemes constructius d'arrel academicista; malgrat això, alguns exteriors denoten el ressò de formes noves, i sobretot trobem mostres de Modernisme en alguns dels interiors, per exemple la Casa Salazar, de Blás Silva (1911), on es conserven belles mostres de paviments de gres ceràmic i de tancaments de vitralls.

Alguns dels seus pobladors, d'origen espanyol, volien portar a la nova terra les arquitectures pròpies dels seus llocs d'origen, però per il·lustrar les vies d'influència en l'arquitectura de Ponce és interessant l'exemple d'Alfredo Wiechers, un dels arquitectes més destacats de la ciutat. Nascut a Ponce, estudià a l'Escola de Belles Arts de París i visqué uns anys a Barcelona, on treballà a l'estudi d'Enric Sagnier. Quan el 1911 va tornar a Ponce posà en pràctica els coneixements i les influències rebuts a Europa, com es pot veure a la Casa Sellarés o al seu propi habitatge i estudi, conegut amb el nom de Casa Wiechers-Villaronga (1912).

Amb el transcurs del temps les influències modernistes van derivar cap a formes Art Déco, com es pot veure en l'antic Cine Fox Delicias (1931) de Francisco Porrata Doria.