El 1871 s'instal·là a Madrid i hi començà estudis d'arquitectura, així com a rebre classes del pintor Carlos de Haes a l'Academia de San Fernando. Va viatjar molt per Europa, concretament a París (1880-81) i a Brussel·les (1881), on va entrar en contacte amb diferents grups artístics i intel·lectuals, com, per exemple, L'Essor o Les XX, de Brussel·les.

Poc després, el 1890, tornà al País Basc, on va conèixer intel·lectuals com Miguel de Unamuno o Pío Baroja.

El 1894 es va vincular a la ciutat de Barcelona en presentar-se a l'Exposició General de Belles Arts celebrada a la ciutat.

El 1905 va fer la seva primera exposició individual a la Sala Parés (Petritxol, 5), ja que fins aquell moment només havia presentat alguna obra en exposicions col·lectives a Els Quatre Gats (Montsió, 3 bis).

A partir del 1911 va anar a viure definitivament a Barcelona i va esdevenir una figura influent en el grup d'artistes de La Colla del Safrà, per la temàtica de marginalitat i decadència triada per a les seves obres.

Els viatges que va realitzar al llarg de la seva vida li aportaren una mirada més avantguardista i definiren la seva actitud artística, fet que va provocar que alguns artistes modernistes catalans s'hi emmirallessin. Les pintures d'aquest artista són properes a les dels pintors puntillistes i impressionistes europeus, com veiem a El xàfec. Badia de Santoña (1900; fons MNAC).

Va ser un dels directors artístics de la revista Luz en els darrers números i hi va publicar xilografies seves de vivències recollides en un viatge per Espanya.