La Casa Milà d'Antoni Gaudí, també coneguda com "la Pedrera", va ser un encàrrec de Pere Milà i Camps i de la seva muller, Roser Segimon. Construïda entre 1906 i 1912, representa una ruptura, tant de tipus formal com estructural, respecte dels habitatges de l'Eixample. La clau de la seva proesa tècnica resideix en el fet que la construcció es sosté sobre un entramat de pilars que genera una planta lliure i en la façana de pedra autoportant que no es recolza sobre la resta de la construcció.

CatalunyaCaixa n'és la propietària i l'ha convertit en la seu de la seva Obra Social. Se'n va fer una acurada restauració a càrrec de Francisco Javier Asarta, Robert Brufau i Raquel Lacuesta. Els dos grans apartaments dels pisos "principals" es reserven per a la celebració d'exposicions temporals, i s'han fet accessibles els terrats i les golfes, on hi ha instal·lada una exposició interpretativa sobre Gaudí, l´Espai Gaudí. A la quarta planta de l´edifici s´hi ha instal·lat el Pis de la Pedrera, que té com a objectiu mostrar l´edifici de la Pedrera en una doble vessant: la seva arquitectura i la seva habitabilitat. Per això s´hi ha recreat un pis d´època, reconstruint-lo íntegrament amb els elements originals que el configuraven, que mostra com era la vida d´una família burgesa barcelonina del primer terç del segle XX.